La primera passa...

Comencem l´any amb un nou propòsit; recollir en aquest blog les nostres millors caminades i donar-les a conèixer als nostres amics i altres amants del senderisme.

Tots els recorreguts que es descriuen estan pensats per fer en familia, especialment amb nens petits. Els pares sabem que no sempre es fàcil animar-los a anar a caminar, per aixó procurem que totes les excursions tinguin una distància assequible i que el traçat sigui senzill i segur. Però a més mirem sempre de donar a totes les sortides un toc d´aventura o incloure-hi alguna nova experiència que els desperti l´interés per coneixer millor la natura i el seu país.

Us agrairem qualsevol comentari o sugerència, que ens permiti millorar aquest petit projecte.

Pic de Creussans i Llacs de Tristaina

Distància: 3,58kms.
Durada: 2h. 11min.
Ascens total: 91ms.
Descens total: 421ms.

https://www.endomondo.com/workouts/user/17976094

Aquesta vegada teniem la intenció de fer una de les rutes més populars d´Andorra, la pujada als Llacs de Tristaina  però finalment vàrem canviar d´opinió. L´estació d´esquí de Vallnord Ordino ofereix la possibilitat d´agafar un remuntador que et deixa als peus del Pic de Creussans i des d´allí es pot iniciar el descens fins als Llacs i tornada a l´aparcament.

Els petits no ens varen deixar alternativa, a més d´estalviar-nos la caminada de pujada, aquesta opció ens permetia veure les vistes de la vessant francesa. Aixó doncs cap amunt!

El remuntador ens deixa just en la frontera entre els dos països, a 2.643ms d´altitut. Un rètol identifica cada un dels pics que tenim davant  (Pica d´Estats, Encantats...). La vista és impressionant!!

00:00
Animats per les vistes i amb ganes de veure la vessant nord intentem fer el cim del Creussans (2.679ms) però el camí es complica massa i  ens va semblar més assenyat començar a baixar cap els Llacs seguint la pista d´esquí que surt desde el peu del remuntador.

00:15m
L´inici de la ruta no te cap dificultat. Només cal anar seguint l´àmpli traçat de la pista (Negra!!) i anar baixant pel pendent. Uns quinze minuts després, trobem un indicador que ens fa girar a la nostra esquerra i poc després ja veiem davant nostra el Circ de Tristaina i els llacs que li donen nom.

La baixada és pronunciada (encara més que la pista negra) i tenim algun ensurt ja que hi zones enfangades i d´altres amb pedres que fan lliscar.

01:40m
Finalment arribem als Llacs de Tristaina i buquem un lloc aprop de l´aigua per dinar. No deixem de sorprendrens el pendent que acabem de deixar darrera nostra.

02h:10m
L´ultim tram de baixada no té cap dificultat i s´inicia desde l´Estany del Mig. En algun punt cal ajudar-se d´unes passeres que faciliten la baixada cap a l´aparcament.

Ruta Megal.lítica

El mes de Febrer ens ha donat alguns dies de treva i hem aprofitat el bon temps per fer la ruta megal.lítica de Roses.  En poc més d´una hora es poden visitar diferents monuments prehistòrics amb unes vistes fantàstiques sobre la badia de Roses i la plana de l´Empordà.

Desde el poble de Roses enfilem la carretera a Montjoi i deixem el cotxe en un colze de la carretera des d´on comença el camí al Dolmen de la Creu d´en Corbatella.

00:00h La ruta comença amb una forta pendent pero amb un traçat ample i fàcil. En els darrers anys s´han acondicionat tots els caminets d´aquesta zona i s´han afegit senyals que faciliten el trajecte. Es impossible perdres.

00:10h Arribem al Dolmen més conegut d´aquesta zona i segurament un dels més grans de Catalunya Ens sorpren veuer que ara ha quedat protegit per unes valles i la veritat és que li resten una mica d´encant. No fa gaire era frequent veure-hi gent a sobre de la coberta contemplant el mar.

Seguim el corriol que passa per darrera del monument i ens deixem portar per les indicacions que hi ha col.locat l´ajuntament (no així les que indica Pyrenees Trail)

00:25 Arribem a les reste d´una casa cremada. No ens podem resistir a "plantar-hi" el nostre propi dolmen en miniatura (!).

00:30 Continuem fins al Menhir de la Casa Creamanda II,  un monument megal.lític dels milenis III o IV. L´han restaurat després d´estar ageguda a terra durant molts anys.

A prop de les vores del camí hi veiem cabanes de pedra seca per guarir a la gent que conreava les vinyes i els olivars anys enrera. Estan en un estat perfecte i n´hi ha esteses per totes les muntanyes del voltant.

00:45h Ens trobem amb un altre menhir, el de la Casa Cremada, que segons ens indica el rètol ha estat trobat recentment per gent molt coneguda de Roses.

Continuem per el camí mes fresat seguint les indicacions ja conegudes.

01:00 Aquest és l´unic punt en que hem dubtat i finalment hem optat per continuar el camí del Parc Natural del Cap de Creus, seguint la indicació "La Muntanyeta/Roses".

Només cal anar seguint el camí que, a partir d´aquest punt, queda ben traçat entre unes parets de pedra que ja ens acompanyaran fins a la cruïlla cap al Dolmen del Llit de la Generala.

01:10 El Dolmen del Llit de la Generala està completament restaurat i es troba al final de la muntanya que la gent de Roses anomema Els Grecs. Desde d´allí veiem el Mas Oliva i la vista de les Alberes i al fons el Canigó nevat.

 La tornada es comença desfent el camí i en la darrera cruilla que hem pres, anem direcció al Dolmen de la Creu d´en Corbatella.

01:50. Arribada al parking.

De Portbou a Colera

Aquest cop hem promés als nens una excursió vorejant el mar però amb algunes sorpreses. Ens proposem una caminada de Port Bou a Colera passant pel Coll del Frare. 

Deixem els cotxes a l´estació de tren de Colera per arribar al cap de pocs minuts a Port Bou. L´arribada a   l´estació no deixa a ningú indiferent, Es tracta d´una estació internacional amb una magnífica marquesina de ferro que cobreix l´andana. Tot i que ara presenta un aire abandonat i llòbreg és evident que aquest lloc ha conegut millors èpoques. 

Per aquest recorregut agafem com a referència la ruta número 2 del llibre La Costa Brava a Peu de Sergi Lara però la modificarem sobre la marxa per fer-la més assequible. Aquesta magnífica guia es consultable a http://books.google.es/books?

00:00h Sortim de l´estació de Port Bou per la porta principal i baixem les escales fins al carrer Claudi Planes. El seguirem fins a la cruilla dels carrers Alcalde Miquel Cabré i Enric Granados que ens permet enllaçar amb la GR 92. Un primer tram d´escales ens permeten deixar les darreres cases del poble i s´inicia un tram de fort desnivell. Ens entretenim probant unes figues de moro que (com era d´esperar) ens deixen varies punxes en els dits. Cal mantenir un pas curt i constant per no agotar-nos en la primera etapa.

00:30h Aquest primer tram de pujada acaba en una casa força deteriorada a tocar de la carretera N-260. Seguirem aquesta carretera durant aproximadament 500ms. i agafarem el trencant a mà dreta que ens portarà fins al Coll del Frare, amb una segona pujada força exigent. 

01:00 Arribats al Coll del Frare comprovem el desnivell superat, uns 200ms. desde Port Bou i ens estem una bona estona contemplant les vistes. Es veu amb claredat Llançà i una mica més enllà la petita badia de Port de la Selva i les acaballes del Cap de Creus. 

.

Per casualitat veiem l´entrada d´un bunker amb una galeria que permet la sortida a l´altre cantó del turonet. No podem evitar que els nanos l´explorin fascinats. Després sabrem que l´any 1940 el règim franquista en va construir uns 7000 búnkers semblants que van desde el Coll del Frare fins a Hondarribia, al Paíx Basc, per tal de defensar la frontera dels Pirineus.

Continuem des d´aquest punt, evitant el camí que ens portaria cap al Puig del Claper que domina la costa amb unes vistoses antenes i agafem la pista assanyalada que ens porta a un filat de bestiar que cal obrir per tenir el pas franc. 

01:25 Després de continuar per el sender entre antigues vinyes arribem a una fita de pedra que ens indica     l´inici de la baixada cap a Colera. La gana ja apreta i fem mos amb tota la colla. 

01:50 La baixada ens va portant fins a Colera. Cal vigilar per no anar directes cap a la N-260 ja que l´accés als carrers del poble  és una mica més difícil. Cal mantenir la referència del campanar de l´esglèsis parroquial de Colera.

02:15 Arribem a la plaça de l´Esglèsia de Colera.

Montserrat, des del Pla de les Taràntules

El primer dia de l´any ens animem a pujar a l´Abadia de Montserrat a fer-hi una caminada i començar a cremar els turrons d´aquestes festes.

A l´oficina d´informació ens entreguen un mapa prou detallat de les excursions que s´hi poden fer i el grau de dificultat que té cadascuna. Escollim la que comença en el Pla de les Taràntules i ens proposem una caminadeta d´un parell d´horetes. Triem l´itinerari assanyalat com a número 5 en el fulletó Itineraris per les Emites de Montserrat.

• 13.40h.  El trajecte comença agafant el funicular al peu del Monestir fins a Sant Joan. Surten cada 20 minuts, fins i tot més sovint quan hi ha molta gent,  i en poc més de 7 minuts ens deixa a 1.000 metres d´alçada. La vista es impactant!!. 

• 14.00h. Desde el Pla de le Taràntules iniciem el camí cap a Sant Joan per trobar les diferents ermites que s´hi van construir durant el segle XIX. El camí es còmode i fàcil i no parem de trobar-nos turistes per tot arreu... (com es pot pujar a la muntanya amb aquestes sabates ?? )

• 14:25h Ermita de Sant Onofre. Arribem a un indret curiós amb restes de construccions que aprofiten la balma de la muntanya. Desde aquest punt el camí inicia una bona pendent que requereix en algun moment agafar-se a les branques per superar el desnivell. Els nens estan encantats de veure els pares patir una miqueta.

La baixada s´inicia poc deprés pel cantó del pic anomenat Gorra Marinera a través d´unes escaletes que semblen posades amb calçador entre dues grans penyes.

• 14.50h Poc abans de finalitzar la ruta circular que ens portaria al Pla de les Taràntules, agafem el trencant que s´inicia a mà esquerra i que ens porta a la Font de Santa Anna. Cal dir que el mapa en aquest punt no és gens clar i ens va obligar a fer alguna volta més de la necessària... per aixó vàrem batejar el rètol que tant ens va costar trobar com "el punyetero rètol" i li vàrem fer una foto  d´homenatge.

• 15.10h Arribem a les restes de l´Ermita de Santa Anna des d´on ja veiem amb claredat el darrer tram que ens espera fins a tornar al Monestir. 

• Baixem per l´anomenat Pas dels Francesos i en Gerard s´ocupa del recompte de les escales. N´hem comptat 822!!. Arribem a la porta de l´esglèsia a les 15.35h amb la sensació d´haver fet un recorregut impressionant.

La Vall d´Eina

Arribem a la població francesa d´Eina (Eyne) entrant a la frontera francesa per Puigcerdà i prenent la carretera N-116 que passa per Bourg Madame. Des d´aquesta localitat cal fer uns 17 kms. i agafar el trencant cap a Eyne. Passada la població agafem la D33 en direcció a Llo. Al cap d´uns 500 ms. a mà esquerra tenim un pàrking amb una petita edificació que marca l´inici de la ruta.

Ens trobem davant d´una vall declarada Parc Natural el 1993 i que segons ens comenten té uns paissatges espectaculars, donat el microclima d´aquest indret del pirineu francés.

En els plafons de l´edifici ens informen de la ruta i la durada. Volem arribar fins al Pla de l´Orri en un parell  d´horetes. Veiem que aquesta ruta ha estat durant molts anys la via d´accés dels peregrins fins a Núria, aixó encara afegeix més encant a la pujada, sabent que Catalunya es troba a poques passes del punt més alt de la muntanya.

00:00h Inici de la ruta a l´edifici de l´aparcament a 1600 metres d´alçada. Els primers passos els fem en un terreny de vegetació molt frondosa en l´esclat de l´estiu.  Ens acompanyen els brunzits dels insectes i la remor del riu proper. Veiem camps conreats i les primeres arbrades del Bosc del Quer.

El camí, a mida que s´enlaira, s´enfosqueix una mica i es torna més pedregós i fresc.

00:50h Trobem un filat amb una porta que cal obrir per continuar la ruta. Només cal anar seguint el decurs del riu que en alguns punts baixa amb força i no podem evitar alguna remullada.

La pujada es va suavitzant a mida que ens enlairem i en alguns punts el riu Eina fa un redolç que convida aturar-s´hi.

01:45 Arribem al Pla de l´Orri a 2.015ms. on trobem alguna edificació molt malmesa pel temps i aprofitem per descansar abans de començar el camí de tornada. La vista sobre el cantó francés és fantàstica.