diumenge, 12 de gener del 2014

De Portbou a Colera


Aquest cop hem promés als nens una excursió vorejant el mar però amb algunes sorpreses. Ens proposem una caminada de Port Bou a Colera passant pel Coll del Frare. 

Deixem els cotxes a l´estació de tren de Colera per arribar al cap de pocs minuts a Port Bou. L´arribada a   l´estació no deixa a ningú indiferent, Es tracta d´una estació internacional amb una magnífica marquesina de ferro que cobreix l´andana. Tot i que ara presenta un aire abandonat i llòbreg és evident que aquest lloc ha conegut millors èpoques. 


Per aquest recorregut agafem com a referència la ruta número 2 del llibre La Costa Brava a Peu de Sergi Lara però la modificarem sobre la marxa per fer-la més assequible. Aquesta magnífica guia es consultable a http://books.google.es/books?

00:00h Sortim de l´estació de Port Bou per la porta principal i baixem les escales fins al carrer Claudi Planes. El seguirem fins a la cruilla dels carrers Alcalde Miquel Cabré i Enric Granados que ens permet enllaçar amb la GR 92. Un primer tram d´escales ens permeten deixar les darreres cases del poble i s´inicia un tram de fort desnivell. Ens entretenim probant unes figues de moro que (com era d´esperar) ens deixen varies punxes en els dits. Cal mantenir un pas curt i constant per no agotar-nos en la primera etapa.

00:30h Aquest primer tram de pujada acaba en una casa força deteriorada a tocar de la carretera N-260. Seguirem aquesta carretera durant aproximadament 500ms. i agafarem el trencant a mà dreta que ens portarà fins al Coll del Frare, amb una segona pujada força exigent. 

01:00 Arribats al Coll del Frare comprovem el desnivell superat, uns 200ms. desde Port Bou i ens estem una bona estona contemplant les vistes. Es veu amb claredat Llançà i una mica més enllà la petita badia de Port de la Selva i les acaballes del Cap de Creus. 

.



Per casualitat veiem l´entrada d´un bunker amb una galeria que permet la sortida a l´altre cantó del turonet. No podem evitar que els nanos l´explorin fascinats. Després sabrem que l´any 1940 el règim franquista en va construir uns 7000 búnkers semblants que van desde el Coll del Frare fins a Hondarribia, al Paíx Basc, per tal de defensar la frontera dels Pirineus.

Continuem des d´aquest punt, evitant el camí que ens portaria cap al Puig del Claper que domina la costa amb unes vistoses antenes i agafem la pista assanyalada que ens porta a un filat de bestiar que cal obrir per tenir el pas franc. 

01:25 Després de continuar per el sender entre antigues vinyes arribem a una fita de pedra que ens indica     l´inici de la baixada cap a Colera. La gana ja apreta i fem mos amb tota la colla. 



01:50 La baixada ens va portant fins a Colera. Cal vigilar per no anar directes cap a la N-260 ja que l´accés als carrers del poble  és una mica més difícil. Cal mantenir la referència del campanar de l´esglèsis parroquial de Colera.

02:15 Arribem a la plaça de l´Esglèsia de Colera.

divendres, 3 de gener del 2014

Montserrat, des del Pla de les Taràntules


El primer dia de l´any ens animem a pujar a l´Abadia de Montserrat a fer-hi una caminada i començar a cremar els turrons d´aquestes festes.

A l´oficina d´informació ens entreguen un mapa prou detallat de les excursions que s´hi poden fer i el grau de dificultat que té cadascuna. Escollim la que comença en el Pla de les Taràntules i ens proposem una caminadeta d´un parell d´horetes. Triem l´itinerari assanyalat com a número 5 en el fulletó Itineraris per les Emites de Montserrat.

  • 13.40h.  El trajecte comença agafant el funicular al peu del Monestir fins a Sant Joan. Surten cada 20 minuts, fins i tot més sovint quan hi ha molta gent,  i en poc més de 7 minuts ens deixa a 1.000 metres d´alçada. La vista es impactant!!. 

  • 14.00h. Desde el Pla de le Taràntules iniciem el camí cap a Sant Joan per trobar les diferents ermites que s´hi van construir durant el segle XIX. El camí es còmode i fàcil i no parem de trobar-nos turistes per tot arreu... (com es pot pujar a la muntanya amb aquestes sabates ?? )

  • 14:25h Ermita de Sant Onofre. Arribem a un indret curiós amb restes de construccions que aprofiten la balma de la muntanya. Desde aquest punt el camí inicia una bona pendent que requereix en algun moment agafar-se a les branques per superar el desnivell. Els nens estan encantats de veure els pares patir una miqueta.

La baixada s´inicia poc deprés pel cantó del pic anomenat Gorra Marinera a través d´unes escaletes que semblen posades amb calçador entre dues grans penyes.

  • 14.50h Poc abans de finalitzar la ruta circular que ens portaria al Pla de les Taràntules, agafem el trencant que s´inicia a mà esquerra i que ens porta a la Font de Santa Anna. Cal dir que el mapa en aquest punt no és gens clar i ens va obligar a fer alguna volta més de la necessària... per aixó vàrem batejar el rètol que tant ens va costar trobar com "el punyetero rètol" i li vàrem fer una foto  d´homenatge.



  • 15.10h Arribem a les restes de l´Ermita de Santa Anna des d´on ja veiem amb claredat el darrer tram que ens espera fins a tornar al Monestir. 

  • Baixem per l´anomenat Pas dels Francesos i en Gerard s´ocupa del recompte de les escales. N´hem comptat 822!!. Arribem a la porta de l´esglèsia a les 15.35h amb la sensació d´haver fet un recorregut impressionant.